superastro - Home
 

Home
Contacto
Libro de visitantes

                                                          Biografía de Galileo Galilei

Pisa, actual Itàlia, 1564-Arcetri, id., 1642) Físic i astrònom italià. Va ser el primogènit del florentí Vincenzo Galilei, músic per vocació encara que obligat a dedicar-se al comerç per sobreviure. En 1574 la família es va traslladar a Florència, i Galileu va ser enviat un temps-potser com novici-al monestir de Santa Maria di Vallombroso, fins que, al 1581, el seu pare el va matricular com a estudiant de medicina a la Universitat de Pisa. Però en 1585, després d'haver-se iniciat en les matemàtiques fora de les aules, va abandonar els estudis universitaris sense obtenir cap títol, encara que sí que havia adquirit gust per la filosofia i la literatura.



                                      GALILEO GALILEI

Al 1589 va aconseguir una plaça, mal remunerat, en l'Estudi de Pisa. Allà va escriure un text sobre el moviment, que va mantenir inèdit, en el qual criticava els punts de vista d'Aristòtil sobre la caiguda lliure dels greus i el moviment dels projectils; una tradició apòcrifa, però molt divulgada, li atribueix haver il lustrat seus crítiques amb una sèrie d'experiments públics realitzats des de dalt del Campanile de Pisa.

En 1592 va passar a ocupar una càtedra de matemàtiques a Pàdua i va iniciar un fructífer període de la seva vida científica: es va ocupar d'arquitectura militar i de topografia, va realitzar diverses invencions mecàniques, va reprendre els seus estudis sobre el moviment i va descobrir el isocronismo del pèndol. En 1599 es va unir a la jove veneciana Marina Gamba, de qui es va separar el 1610 després d'haver tingut amb ella dues filles i un fill.

El juliol de 1609 va visitar Venècia i va tenir notícia de la fabricació del Ullera, al perfeccionament es va dedicar, i amb el qual va realitzar les primeres observacions de la Lluna; descobrir també quatre satèl lits de Júpiter i va observar les fases de Venus, fenomen que només podia explicar si s'acceptava la hipòtesi heliocèntrica de Copèrnic. Galileo va publicar els seus descobriments en un breu text, El missatger sideral, que li va donar fama a tota Europa i li va valer la concessió d'una càtedra honorària a Pisa.

En 1611 va viatjar a Roma, on el príncep Federico Cesi ho va fer primer membre de l'Accademia dei Lincei, fundada per ell, i després va patrocinar la publicació (1612) de les observacions de Galileu sobre les taques solars. Però la professió de copernicà continguda en el text va provocar una denúncia davant el Sant Ofici, en 1616, després de la inclusió en l'Índex de llibres prohibits de l'obra de Copèrnic, Galileu va ser advertit que no havia d'exposar públicament les tesis condemnades.
El seu silenci no es va trencar fins que, el 1623, encoratjat arran de l'elecció del nou papa Urbà VIII, va publicar l'assaig, on va exposar els seus criteris metodològics i, en particular, la seva concepció de les matemàtiques com a llenguatge de la natura. La benèvola acollida del llibre per part del pontífex el va animar a completar la gran obra amb la que pretenia posar punt final a la controvèrsia sobre els sistemes astronòmics, i el 1632 va aparèixer, finalment, la seva Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món; la crítica a la distinció aristotèlica entre física terrestre i física celeste, l'enunciació del principi de la relativitat del moviment, així com l'argument del flux i el reflux del mar presentat (erròniament) com a prova del moviment de la Terra, van fer del text un veritable manifest copernicà.

El Sant Ofici va obrir un procés a Galileu que va acabar amb la seva condemna a presó perpètua, pena suavitzada al permitírsele que l'complís en la seva vila de Arcetri. Allà van transcórrer els darrers anys de la seva vida, enfosquit per la mort de la seva filla Virginia, per la ceguesa i per una salut cada cop més trencat. Va aconseguir, amb tot, acabar l'última de les seves obres, els Discursos i demostracions matemàtiques al voltant de dos noves ciències, on, a partir de la discussió sobre l'estructura i la resistència dels materials, va demostrar les lleis de caiguda dels cossos en el buit i va elaborar una teoria completa sobre el moviment dels projectils. L'anàlisi galileans del moviment va establir les bases físiques i matemàtiques sobre les que els científics de la següent generació edificaren la mecànica física.
Hoy habia 1 visitantes (1 clics a subpáginas) ¡Aqui en esta página!
 
Este sitio web fue creado de forma gratuita con PaginaWebGratis.es. ¿Quieres también tu sitio web propio?
Registrarse gratis